mitologia grega i romana voltreganensis

ELS GRANS HEROIS Són personatges mitològics que fan accions que passen a la història.  Odisseu/Ulisses: És fill de Laertes i d'Anticlea, reis d'Ítaca. Ulisses esdevingué rei d'Ïtaca juntament amb la seva esposa Penèlope i tenen com a fill a Telèmac. Ulisses va anar a la guerra de Troia i de retorn a Ìtaca va tenir un viatge ple d'aventures. Mentre Ulisses lluitava per poder tornar a Ítaca li exigien a Penèlope que s'havia de casar amb un dels seus pretendents perquè es pensaven que Ulisses havia mort, però ella només volia a Ulisses i va prometre que buscaria un pretendent per casars-hi quan acabés de cosir el jersei que de dia cosia i de nit desfeia. Finalment quan Ulisses va arribar a Ítaca va matar a tots els pretendents i va recuperar a Penèlope. Un dels episodis més coneguts és el de les Sirenes.  Aquil·les: És fill de Tetis i Peleu i rei de Tessàlia. Quan va néixer, Tetis el va submergir a la llacuna Estígia. Un llac que el va tornar immort

DIVINITATS GRUPALS Divinitats terrorífiques. Erínies/Fúries: Viuen a l'infern, s'encarreguen de venjar els crims familiars. Moires/Parques: Representen el destí de les persones.  Divinitats benèfiques. Protegeixen les persones. Muses: eren filles de Zeus i Mnemòsine i  formaven part del sèquit d'Apol·lo. Inspiraven els poetes, artistes i científics. Càrites/Gràcies: són filles de Zeus i Eurínome. Les carateritzava la seva simpatia i acompanyaven deesses i déus.  Les Hores: són les divinitats de la vegetació. Representaven les diferents estacions de l'any i tenien cura de les collites. Ninfes: eren protectores de les dones, boscos i muntanyes.  Mènedes/Bacants: acompanyaven a Dionís juntament amb sàtirs i bèsties. Nerèides: són 50 deesses, filles de Nereu i de Dòride. Proporcionaven una bona travessa als navegants.  Sàtirs/ Faunes/Silvans/Silens: cuidaven els boscos i també eren acompan

MITE DE PROMETEU Prometeu era el protector dels humans perquè els va crear modelant argila i donant-los alè. Els va ensenyar com fer cases, medicina, domesticar animals i a quedar-se la part mes bona dels sacrificis, Això va enfurismar Zeus. Prometeu tembé va robar el foc de l'Olimp i Zeus com a càstig el va encadenar al Caucas. Allí, una àliga se li menjava el fetge cada dia, un fetge que cada nit se li regenarava. Un bon dia, Hèrcules va trencar les cadenes i va matar l'àliga amb una fletxa. Finalment, Quiró va donar la seva pròpia immortalitat  a Prometeu. 

Pandora Pandora és la primera dona mortal, el mite va ser creat per Hefest i Atenea, amb l'ajuda dels déus seguint l'ordre de Zeus. Té una qualitat de cada déu. Va rebre: bellesa, habilitat manual, capacitat de persuació, etc. Hermes va posar al seu cor la mentida, és a dir, Pandora tenia moltes bones qualitats però també tenia la mentida que no era tan bona. Hefest la va fer a la manera de les deesses inmortals i Zeus esperava d'ella que fos un càstig per els humans ja que Prometeu havia robat el foc dels déus. Aleshores Zeus va donar com a regal Pandora a Epimeteu, el qual havia oblidat que no podia acceptar cap regal de Zeus i la va convertir en la seva esposa. Pandora però tenia una caixa a on hi havia tots els mals. Aquesta no podia ser oberta, però Pandora, per curiositat, la va obrir i en van sortir tots els mals. Ella va tancar la caixa tant ràpid com va poder i a dins només hi va quedar l'esperança.

ATLANT I PROMETEU  Prometeu el creador de la humanitat és comptat per alguns entre els titans els seus germans, que són Epimeteu, Atlant, Meneci. Atlant governava l'Atlàntida, el continent perdut. Un dia els déus van enviar un diluvi que en un dia i una nit va submergir l'Atlàntida, i el mar es va fer innavegable. Però Atlant i Meneci es van salvar i una guerra es va iniciar entre els déus de l'Olimp. Zeus matà a Meneci, i va condemnar Atlant a aguantar el cel tota l'eternitat. Atlant era pare de les Plèiedes, Híades, Hespèrides, Prometeu va preveure el resultat de la rebelió contra els déus i va preferir lluitar al costat de Zeus i va convençer a Epimeteu de que fes el mateix, és a dir que lluiti al seu costat. Prometeu donava la part mes dolenta dels aliments als déus com a ofrena i la part mes suculenta per els humans, i Zeus enfadat, com a càstig, va prendre el foc a la humanitat. Prometeu per recuperar el foc ajudat per Atena, entra a l'Olimp, quan es al

PIGMALIÓ I GALATEA  Pigmalió és un mortal que s'enamora d'Afrodita, però  Afrodita no el vol i aleshores Pigmalió que és un escultor, escolpeix una figura d'una dona en ivori. Ell li demana a Afrodita que doni vida a l'escultura, Afrodia accedeix, i aquesta converteix en l'esposa de Pigmalió, Galatea.  

Perseu Acris era el pare de Dànae. Ell va anar a demanar ajuda a l'oracle per saber què havia de fer per tenir fills. L'oracle li va dir que no tindria fills, només filles. I li va dir que el fill de Dànae el mataria. Acris va tancar a la seva filla Dànae en una masmorra sense cap sortida perquè ningú la pogués deixar embarassada. Per mala sort per ell Zeus va transformar-se en una pluja d'or i va entrar a la masmorra per una esquerda del sostre i deixà embarassada a Dànae. Acris va descobrir el nen un dia que aquest plorava. Va agafar a Dànae i al seu fill i els va abandonar en una caixa de fusta al mar on Polidectes els va rescatar i els va cuidar.  Mentre els anys passaven Polidectes s'anava enamorant de Dànae, però ella el va rebutjar i aleshores, Polidectes va decidir que es casaria amb Hipodàmia. Un dia Polidectes va celebrar un sopar on tots els déus estaven convidats i en un moment del sopar va demanar als seus convidats què li regalerien. Tots van estar

Tique i Némesi Tique és una filla de Zeus amb la facultat de concedir la fortuna a qui volgués, en conseqüència hi havia gent pobre i gent rica. Els escollia de manera arbitrària. El seu atribut era una pilota amb la que feia malabars, tan aviat, la pilota, podia estar a dalt com podia estar a baix. Némesi, no obstant això,  apareix quan alguna persona rica a qui Tique ha afavorit s'enriu dels pobres o bé no fan  les ofrenes als déus en agraïment de la seva fortuna. El càstig és la humiliació.   

Selene  Selene es la personificació de la lluna. Se la representa corrent pel cel amb un carro de plata amb dos cavalls. Selene és coneguda pels seus amors amb Zeus amb qui tingué una filla, Pandia.També va tenir per amant a Pan que li regalà uns bous blancs. El seu gran amor va ser però  Endimió amb el que va tenir cinquanta filles,   

Sémele És una de les amants de Zeus i la mare de Dionís, Hera es va posar molt gelosa, i li va dir a Zeus que es manifestes i ell va apareixer en forma de tempesta i de la llum tan resplandent Sémele acaba morint.   

LEDA Zeus es va enamorar de Leda, però Leda estava casada amb Tindàreu. Zeus per aconseguir a Leda es va metamorfosejar en un cigne aprop del riu Eurotes. Leda va pondre un ou d'on van sortir tres persones; Hèlena, Càstor i Pòlux. No obstant això, en altres versions del mite, es diu que Càstor i Clitemnestra, eren fills de Tindàreu, mentre que Hèlena i Pòlux eren fills de Zeus. Càstor i Pòlux són els anomenats Diobscurs. 

QUIRÓ Quiró és un centaure, mig home mig cavall. És fill de Cronos, el qual s'havia convertit en cavall per engendrar-lo. Quiró, que era inmortal, era un gran amic dels homes, especialment de Peleu, a qui va ajudar a casar-se amb Tetis. Aquiles era fill de Tetis i Peleu. Quiró es va encarregar de l'educació d'Aquiles i també va educar Esclepi. L'ensenyament comprenia  la música, la guerra, la cacera i la medicina perquè Quiró era un gran metge. Quiró era amic també d'Hèracles i va participar amb ell a la matança dels centaures però Quiró era un centaure i a Hèracles se li va escapar una fletxa que va ferir a Quiró mortalment, Quiró desitjava la mort però era inmortal i com que no podia morir va intercambiar-se per un mortal, Prometeu.

TIFÓ Tifó era un monstre colossal. De les cames en surten una multitud de serps que van sempre enroscades i els braços eren d'extraordinàries dimensions. Les seves mans eren els caps de les serps i el cap era d'ase. Tenia unes immenses ales que tapaven tot el sol i els seus ulls eren fulgurants i de la boca en sortia una espessa lava que cremava tot allò que tocava. Un bon dia, Tifó es va presentar a l'Olimp per sorpresa i els déus van fugir cap a Egipte. L'única  que es va quedar va ser Atenea i es va enriure descaradament de Zeus fins que ell, empès per l'orgull va llançar un ràpid llamp i va tocar a  Tifó. Aleshores va fugir cap a un altre país, mal ferit però Zeus en un acte de valenntia i pel seu orgull  ferit, el va seguir. Una batalla entra aquets dos grans personatges va començar  i Tifó va tallar els tendons dels peus i de les mans a Zeus que va ser ajudat per Pan i Hermes que li van retornar els tendons perquè Tifó els havia amagat en la cova més pr

Telèmac Telèmac era fill d'Ulisses i de Penèlope, únic del matrimoni segons l'Odissea. Telèmac va néixer abans de la guerra de Troia, per tant no va conèixer al seu pare. Els quatre primers llibres de l'Odissea expliquen la Telemàquia, és a dir, la història de Telèmac. Un dels episodis importants que fan referència a Telèmac és quan Ulisses, per no haver d'anar a la guerra de Troia, es fa el boig, de tal manera que amb un ruc i una arada llaura la terra i la sembra amb sal. Però la jugada no li surt bé perquè Palamedes va agafar a Telèmac i el va posar en un solc, i quan Ulises el va veure va parar de fingir la seva bogeria. Finalment Ulises va anar a Troia i mentrestant Telèmac creix a Ítaca sota la cura de Mentor, un vell amic d'Ulisses. Quan va tenir disset anys els pretendents van començar a importunar a Penèlope i a saquejar els béns d'Ulisses. Fou aleshores que Telèmac va saber que el seu pare estava capturat per Calipso en una illa llunyana. Al poc t

PAN La seva cara és arrugada, barbuda, amb banyes i té pèl per tot el cos. És mig home mig cabra i és déu dels boscos. Els seus atributs són un bastor de pastor i una corona de pi. Pan acompanya Dionís en el seu seguici.

EL JUDICI DE PARIS És l'origen mític de la guerra de Troia que comença amb el casament de Tetis i Peleu. Van convidar a tothom exepte a Eris, la deessa de la discòrdia. Ella enfadada es va presentar al casament per sorpresa i va deixar una poma daurada amb una nota que deia: "Per a la més bella". Allà es crea un conflicte entre Hera, Atena i Afrodita per saber qui era la més bella de totes. Zeus va demanar a Paris, un princep troià caigut en desgràcia treballant de pastor, que fos el jutge per establir qui de les tres deesses era la més bonica. Les tres deesses el van intentar de subornar. Hera li va prometre que governaria Europa i Àsia, Atena li oferí ser invencible en les batalles i Afrodita l'amor de la dona més bella del món que era Helena. Paris va escollir a Afrodita, és a dir, l'amor d'Helena però ella ja estava casada amb Menelau. Des de que Paris va escollir a Afrodita com la més bonica, Hera i Atena van començar a odiar Troia.  Quan

ETAPES DE LA GRÈCIA ANTIGA 1- Civilització Minòica:  Es desenvolupa a l'illa de Creta. És un poble dedicat al comerç que construeix palaus tan       espectaculars com Cnossos.    2- Civilització Micènica:  Són els anomenats aqueus o micènics. Aprenen l'escriptura dels cretens i parlen una forma arcàica del grec.   3- Període Arcàic:  És l'època del naixement de la polis (ciutat estat). Hi ha un fort desenvolupament comercial,   s'elaboren salaons, vi, oli... També es fan atuells de ceràmica els quals s'utilitzen per transportar els productes. Es crea una nova escriptura. És un període de grans colonitzacions. També és l'època del creixement de les polis d'Atenes i Esparta.  Kuros 4- Període Clàssic:  És l'època de màxima esplendor de Grècia. El període corresponent a les guerres mèdiques. Els perses conquereixen la Grècia continental però les polis gregues, amb Atenes i Esparta com a

Empúries  Al voltant    del segle VI a.C, uns grecs que provenien  de la ciutat de Focea (ciutat grega ) arriben a un indret illenc, situat a prop de las costes del Mediterrani,  en ple golf de Roses, es tracta d'una colònia grega  anomenada Palaiàpolis ( ciutat antiga). Amb el temps els grecs es van endinsar cap a la costa i van fundar la Neàpolis, on hi vivien els indigetes (natius del lloc), es troba envoltada per una muralla, que està feta de varis blocs irregulars de pedra, d'aparell ciclopi (blocs de grans dimensions), allí hi trobem una porta que condueix a la stoa, prop de la muralla hi trobem una zona sagrada, amb una estàtua d'Asclepi, el déu de la medicina. A la Neàpolis hi trobem l'àgora (plaça), allà també hi trobem la casa del peristil i  envoltada de columnes. Posteriorment, propera a la Neàpolis se situa una colònia de soldats veterans de Juli Cèsar (49 a.C ), on hi habia hagut un antic campament romà . Els carrers seguien el planol urbanístic cara

FUNDACIÓ MÍTICA DE ROMA Enees  és un heroi de la mitología grega que va aconseguir escapar de la guerra de Troia amb uns quants troians. Després d'un viatge pel mar va arribar a la península Itàlica. Allà el van casar amb la filla del rei Llatí. Van tenir un fill anomenat Ascani, que va fundar Alba Longa, on hi van haver dotze reis. El tretzè dels reis, Númitor, va ser destronat pel seu germà el qual va nomenar a Rea Sílvia, la neboda de Númitor, vestal. No obstant això, va ser violada pel déu Mart amb qui va tenir dos bessons anomenats Ròmul i Rem. Rea els va ficar dintre d'un cistell i els va abandonar al riu Tíber on van ser salvats per una lloba anomenada Luperca. Més tard van ser salvats per un pastor el qual els va cuidar com els seus propis fills. Posteriorment Ròmul i Rem van voler fundar una ciutat. Després d'una batalla Ròmul va matar a Rem. Ròmul va acabar essent el fundador de Roma i com que només estava envoltat de nois joves, va convocar uns jocs per pode

Tarraco (Tarragona) Els germans Gneu i Publi Escipió van muntar una fortificació en el que avui és Tarragona, antigament Tarraco. Això va passar al segle III a.C. Cap a l'any 45 a.C es van establir soldats llicenciats de Juli Cèsar a la fortificació i fou aleshores que Tarraco s'instituí com a colònia. L'any 27 a.C Octavi August, que habità a Tarraco durant dos anys, va nomenar la ciutat, capital de la província Tarraconense.  Quins espais es poden visitar de l'actual Tarragona? Es pot visitar el teatre, situat molt a prop del fòrum colonial, però es troba en un estat molt degradat. També hi ha el circ que està situat proper a un altre fòrum provincial el qual és visitable. Se'n conserven les grades al costat dels carceres , per on sortien a l'arena carros. També es conserven unes voltes i tres arcs de la façana. També es pot visitar el fòrum provincial, com a conseqüència de que Tarraco és la capital de l'Hispània Citerior o Provincia Tarraco

ELS GRECS I LA RELIGIÓ La religió està present en els aconteixements importants de la vida des del naixement fins a la mort. Es feien actes rituals i es dedicaven els déus (sacrificis, pregàries, libacions). Els sacrificis podien ser de dues tipologies: els que empraven animals vius que es sacrificaven a l'altar, el sacerdot feia una pregària i es sacrificava l'animal. Una part d'aquests animals com ossos i entranyes es cremava a l'altar com a ofrena als déus i de les sobres de les entranyes, les rostien i se les menjaven els sacerdots i els sacrificants. La resta de l'animal es tallava a trossos, es coïa i es repartia entre els assistents de l'acte. L'altre tipus de sacrifici consistia en oferir tota mena d'aliments com fruites però sobre tot vi i perfums. Les pregàries eren oracions  que es recitaven durant els actes rituals.  Les libacions consistien en tirar vi o algun altre líquid a l'altar o al terra mentre pronunciaven una pregàri

Moda  grega Anaven vestits de manera molt senzilla. Portaven túniques de llana, seda, llí..... Túnica: era un vestit llarg que podia ser de tres  tipologies: pèplum, khitó, exòmide. Se cenyien el cos amb un cinturó. 1-El pèplum dòric el portaven les dones. Era una túnica sense mànigues subjecte a les espatlles amb unes agulles. Podia ser obert pels costats. 2-El  khitó  jònic el portaven els homes també era de llí tancat i amb mànigues  3-L'exomide es tracta d'una túnica emprada per artesans, soldats i esclaus. Damunt de les les túniques per sortir al carrer es posaven mantells. Eren de dos tipus, himatió i clàmide:  - Himatió: era corrent enrotllar-los amb una punta sobre l'espatlla , l'altra espatlla quedava descoberta. Era utilitzada per homes i dones. - Clàmides: capa de llana que se subjectava a l'espatlla. La feien servir els nois, els genets i els viatgers. Calçat: eren sandàlies, sabates i socs de pell o fusta. Pentinats:

Moda romana Tant homes com dones compartien la túnica. Era una peça d'estar per casa amb màniges llarges.  Les túniques dels homes eren més curtes que les de les dones, una altra peça de roba era la toga. Es tractava d'una peça que es posava damunt de la túnica. Nens  i senadors portaven la toga praetexta  , que era de color porpra, d'altra banda hi  havia l'estola i la palla que  eren vestits femenins, l'estola era llarga fins els peus  i subgecta amb un o dos cinyells. També servia per sortir al carrer  i també es posava sobra la túnica . La palla, un mantell més curt que l'estola servia per las grans cerimònies. Portaven pantalons blancs i els emperadors uns porpra. Vestien sandàlies i avarques també botes, el calçat femení era més divers i amb coloràines . Pentinats romans: Les dones portaven els cabells llargs, però només las dones casades podien portar perruca, es tenyien de ros, tant grecs com romans portaven gorres i ve

Sant Jordi Jordi era un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme. Va patir martiri per no renunciar a la seva fe. Li reten culte el cristianisme i l'islam. Pot tractar-se, però, d'un personatge de llegenda. Suposadament neix a Diòspolis que és l'actual Lod. Jordi és martilitzat per un edicte de Dioclecià. L'edicte obligava a retre culte a Apol·lo. Aixó passa al 245-312. Durant el martiri, Jordi hauria mort i resusitat tres cops, cremat, tallat en dos o/i enverinat. En el seu martiri rep cops de mall, graelles roents, sandàlies amb claus, pedres al cap, etc. Però mentrestant Jordi anava fent miracles. A Diòspolis hi ha una cripta contruida al 350, en la qual hi ha la tomba del martir. Al segle VI la ciutat ja era inclosa en el peregrinatge cap a Terra Santa. Al 1098, quan els croats prengueren Diòspolis de mans turques, aquests havien conservat el culte a Sant Jordi, i l'anomenaven el Cavaller Verd. Els croats en popularitzen la devoció i expande

WEBGRAFIA/BIBLOGRAFIA Grimal, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana . Paidós, 2016 Llopis Toledo, L.I i Sànchez Elvira, F.: Fòrum ,Vicens Vives , 2008 Civilització minòica: https://www.google.es/search?q=civilitzaci%C3%B3+minoica&safe=strict&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjWq7v4wI7ZAhXJAcAKHZCqDM4Q_AUICigB&biw=1280&bih=854#imgrc=J5vG7wd89bMSuM: https://blogger.googleusercontent.com/img/proxy/AVvXsEgAIVfomNIFuGqbXkeDbV7BvDEylb5jjYQuWsgqnEX0170U1p5aOrWYDHlL-i-CoPUSczUEnr401X0uqYyJU9SJuEO0kAKT1mH1AAIWMn2FdqhfHZTQCExUdY-p1jDzidimMdqR_A68ZiR_HcRz4SBgqJK7lfxqvDNvTQ= Civilització Micènica https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/25/Lions-Gate-Mycenae.jpg/1200px-Lions-Gate-Mycenae.jpg Període Arcàic https://sites.google.com/site/jordicatprats/_/rsrc/1284378358821/Batxillerat/historia-de-l-a/grecia/Kouroi2.jpg Període Clàssic https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f1/Discurso_funebre_pericles.PNG htt