SANT JORDI

Sant Jordi

Jordi era un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme. Va patir martiri per no renunciar a la seva fe. Li reten culte el cristianisme i l'islam. Pot tractar-se, però, d'un personatge de llegenda. Suposadament neix a Diòspolis que és l'actual Lod. Jordi és martilitzat per un edicte de Dioclecià. L'edicte obligava a retre culte a Apol·lo. Aixó passa al 245-312. Durant el martiri, Jordi hauria mort i resusitat tres cops, cremat, tallat en dos o/i enverinat. En el seu martiri rep cops de mall, graelles roents, sandàlies amb claus, pedres al cap, etc. Però mentrestant Jordi anava fent miracles. A Diòspolis hi ha una cripta contruida al 350, en la qual hi ha la tomba del martir. Al segle VI la ciutat ja era inclosa en el peregrinatge cap a Terra Santa. Al 1098, quan els croats prengueren Diòspolis de mans turques, aquests havien conservat el culte a Sant Jordi, i l'anomenaven el Cavaller Verd. Els croats en popularitzen la devoció i expandeixen el culte per tot l'occident cristià. Al 1246, Iacopo de la Voragine escriu La llegenda àuria, on s'hi inclouen els episodis de Sant Jordi, el drac i la princesa, i a partir del segle XIV, sant Jordi apareix en multitud de llegendes de guerrers en les quals s'apareix miraculosament fent costat als guerrers cristiants. L'invoquen contes catalans i també els almogàvers. A Catalunya la festa es generalitza a mitjant segle XV. 

Llegenda catalana de Sant Jordi

Diu la llegenda, que hi havia un poble anomenat Mont Blanc on hi havia un drac que atemoritzava a la gent del poble. El drac es menjava els ramats de la gent, fins que ja no quedaven més animals per menjar. El poble va decidir fer un sorteig entre els habitants per descobrir qui seria la següent víctima. Per mala sort li va tocar a la filla del rei, la prinsesa Cleodolinda. El seu pare si va negar tant que fins hi tot va oferir tot el seu or i la meitat del seu regne per evitar que el drac es mengés a la seva filla, però no va servir per res. La princesa mig atemorida es va encaminar a la cova del drac. El drac al veure-la si va tirar a sobre per poder-se la menjar, però quan les seves dents l'estaven a punt de tocar, va apareixer Sant Jordi i la va salvar. Li va clavar la llança al cor del drac, i de la seva sang una rosa vermella va florir i la va entregar a la princesa. I a sobre el cavall es van dirigir al poble, on la gent els van rebre feliços de poder veure un altre cop la princesa.