ELS GRECS I LA RELIGIÓ

ELS GRECS I LA RELIGIÓ

La religió està present en els aconteixements importants de la vida des del naixement fins a la mort. Es feien actes rituals i es dedicaven els déus (sacrificis, pregàries, libacions).

Els sacrificis podien ser de dues tipologies: els que empraven animals vius que es sacrificaven a l'altar, el sacerdot feia una pregària i es sacrificava l'animal. Una part d'aquests animals com ossos i entranyes es cremava a l'altar com a ofrena als déus i de les sobres de les entranyes, les rostien i se les menjaven els sacerdots i els sacrificants. La resta de l'animal es tallava a trossos, es coïa i es repartia entre els assistents de l'acte. L'altre tipus de sacrifici consistia en oferir tota mena d'aliments com fruites però sobre tot vi i perfums.

Les pregàries eren oracions  que es recitaven durant els actes rituals. 

Les libacions consistien en tirar vi o algun altre líquid a l'altar o al terra mentre pronunciaven una pregària, el vi restant se'l bevien. En les cerimònies fúnebres el vi es tirava sobre la tomba del difunt per tal d'ajudar-lo en el seu traspàs.

Els sacerdots no s'educaven en una escola si no que s'escollien per sorteig. El sacerdot no calia que tingués coneixement de la religió, oficiava el culte i representava la comunitat. Per tant els sacerdots presidien  la realització dels sacrificis i de les ofrenes i eren els encarregats de recollir els donatius de la congregació. A les festes s'honorava als déus i es feien processons, juntament amb diferents competicions.

Hi havia festes en les quals participaven tots els grecs. Una de les festes més conegudes és la de les Panatenees. Aquestes se celebraven en honor d'Atena. Cada quatre anys se celebraven les Grans Panatenees on destacava la processó de l'ofrena del pèplum.